Els àrabs van introduir a la península Ibèrica (al-Andalus) noves tècniques de regadiu, entre altres les rodes, com és la sènia (saniya) al voltant del segle VIII.
Les sènies treien l'aigua de un pou mitjançant una roda moguda per un animal de carrega; a eixa roda lligaven uns recipients de fang cuit denominats catúfols que carregaven l'aigua.
Els més antics es troben en excavacions al Baix Segura i es daten al segle VIII i IX. Després apareixen en totes les èpoques fins a la edat moderna. A partir dels segles XII –XIII els catúfols comencen a portar una perforació a la seua base.
¿Quina serà la seua raó ?
Un agrònom andalusí del segle XII, Ibn al-Awan, recomanava en el seu tractat d’agricultura fer un forat menut al cul dels catúfols, per tal de millorar el rendiment de la sènia. Encara que no explica la raó científica de aquesta millora, que es va generalitzar, el forat permet la eixida del aire quan pren l’aigua, agafant-la més ràpidament i en més quantitat, a més de permetre que es buiden quan la roda es para. Aleshores es clar que l’aire ocupa un volum dins del recipient, perquè no deixa omplir-se ve els catúfols si no tenen un forat.
Font : La cora de Tudmír. De la antigüedad tardía al mundo islámico (S. Gutiérrez), 1996, pp. 153-5.
