Aquesta es la taula de señal de advertencia o perill segons la normativa de la unio Europea.

Encara que n'hi ha més taules yo us he posat la que considere mes adient.

auxo si sta en castelle demá us la posare traduida.

PROBA DE QUE ELS GASSOS TENEN VOLUM

Els àrabs van introduir a la península Ibèrica (al-Andalus) noves tècniques de regadiu, entre altres les rodes, com és la sènia (saniya) al voltant del segle VIII.

Les sènies treien l'aigua de un pou mitjançant una roda moguda per un animal de carrega; a eixa roda lligaven uns recipients de fang cuit denominats catúfols que carregaven l'aigua.

Els més antics es troben en excavacions al Baix Segura i es daten al segle VIII i IX. Després apareixen en totes les èpoques fins a la edat moderna. A partir dels segles XII –XIII els catúfols comencen a portar una perforació a la seua base.

¿Quina serà la seua raó ?

Un agrònom andalusí del segle XII, Ibn al-Awan, recomanava en el seu tractat d’agricultura fer un forat menut al cul dels catúfols, per tal de millorar el rendiment de la sènia. Encara que no explica la raó científica de aquesta millora, que es va generalitzar, el forat permet la eixida del aire quan pren l’aigua, agafant-la més ràpidament i en més quantitat, a més de permetre que es buiden quan la roda es para. Aleshores es clar que l’aire ocupa un volum dins del recipient, perquè no deixa omplir-se ve els catúfols si no tenen un forat.

Font : La cora de Tudmír. De la antigüedad tardía al mundo islámico (S. Gutiérrez), 1996, pp. 153-5.

L'hibridació de espècies

Altre dia vaig voré en el períodic El País (16-XII-2010 '' Amor híbrido en tiempos de calentamiento'' ) una notícia molt interesant respecte l' hibridació del'os polar amb l'os grizzly, que donava un os amb el pelatge de dos colors i parts de cadascun. Aquestos animals poden ser considerats con a una espècie, en tant que són fértils a diferencia dels híbrids de caball i ase.

Aixó m'ha recordat la notícia del descobriment de la hibridació entre l'Homo Sapiens i l'Homo Neardental, a més a més es va dir que tots tenim un tant per cent de genoma neardental, el que significa que el producte de l'hibridació va ser fértil , i també que forma par de nosaltres.

DIARI DE CLASSE 2

PES, COSI GERMÁ DE LA FORÇA

Moltes vegades tenim una idea equivocada del pes , iclos el podem confondre amb la força. Imaginat dues molles, d'una i colga un sac de pomes i del altre tira un xiquet. Pots dir qui es qui? no, veritat. Per aixo podem suposar que el pes i la força tenen algo en comú.

ISSAC NEWTON

Aquest home va viure de 1642 fins al 1703 en Anglaterra, i te importants descobriments en divesos camps cientifics i matematics. Avui se el decorda per la seua famosisima llei de la gravetat, encara que va fer alguns decobriments més amb l'opitica i la llum.

El nombraren professor de matematiques en l'any 1669 a Cambridge la universitat on va estudiar. Pero va deixar la ciutat en una oleada de la pesta bubonica per buscar refugi al camp. Va morir a Westminster.

Newtor va viure en el periode de la conquesta d'América del nord pel francessos i els anglessos, mentres els españols i portuguessos feien el mateix amb América del sud. En vida va patir la guerra civil Anglessa.

DIARI DE CLASSE 1

COM A DE SER EL PENDUL MÉS SIMPLE POSSIBLE :

• LA CORDA: A DE SER RESISTENT I FORTA.



• LA PART DE BAIX:A DE SER PESADA PER A QUE L'AIRE NO LA MOGA. I REDONA, JA QUE ES LA FIGURA QUE MENYS TALLA EL AIRE.

EXEMPLES:

1. UN DISC: PER UN COSTAT ÉS FI I PER L'ALTRE ÉS MASA AMPLE.



2. UNA ESFERA: ES PERFECTA JA QUE TALLA L'AIRE PER TOTS ELS COSTATS IGUALS .

L'HOME I LA NATURA

L'HOME FORMA PART DE LA NATURA, PERÒ LA RELACIÓ ENTRE ELS HUMANS I LA NATURA CAMBIA. EN CADA ÉPOCA TENIM UNA VISIO DIFERENT DE LA NATURA:

• EL CAÇADOR RECOLECTOR CREU QUE ELS ELEMENTS DE LA NATURA TENEN "ESPERIT" I LA NATURA "ÀNIMA". SON ELS ANIMISTES. ALESHORES APAREIX EL MITE PER EXPLICAR EL QUE VEUEN PERO NO ENTENEN . I VEUEN MOLT, JA QUE ES DEDIQUEN A OBSERBAR LA NATURA PER TAL DE PODER CAÇAR I RECOLECTAR.

• EL RAMADER I AGRICULTOR TRANSFORMA ELS MITES EN DEUS AMB ATRIBUTS HUMANS, EN ELS QUE ES RECONEIXEN. EL FOC JA NO ES DELS DEUS PERQUÈ PROMETEU SE LO DONÁ ALS HUMANS. A MÉS ESTOS HUMANS JA NO OBSERBEN LA NATURA DE MANERA NO MÉS PRÀCTICA, SINO TAMBÈ AMB INTERES CIENTIFIC.

• ELS GRECS DONEN IMPULS A EIXA CURIOSITAT INTELECTUAL. ARISTÓTELES (384 a.C) VA FER UNS ESTUDIS SOBRE LA VIDA DELS ANIMALS. DESPRÉS D'ELL TEOFASTRO (372 a.C ) DIRIGÍ EL ESTUDI SOBRE LA VIDA DE LES PLANTES. ALGUNS ROMANS TAMBÉ INVESTIGAREN I COPIAREN ALS GRECS, COM CLAUDIO ELANIO O CAYO PLINIO SEGON. EN EIXA EPOCA L'HOME COMENÇA A DOMINAR LA NATURA.

• EN L'EDAT MIJANA , AMB LA IDEA DE QUE DEU A CREAT EL MÓN I ENS HO HA DONAT PER FER AMB ELL EL QUE VULLGUEM, S'IMPOSA L'ANTROPOCENTRISME .

• I FINS AL SEGLE XVIII I L'ILUTRACIÓ NO ES VA DESARROLLAR EL MÉTODE CIENTÍFIC I L'HOME COMENÇA A COMPRENDRE EL QUE VEU. CARLOS LINNEO, (1707-1778) AMB LA CLASSIFICACIO DE LES PLANTES I ELS ANIMALS, I CHARLES ROBERT DARWIN, (1809-1882) AMB L'ORIGEN DE LES ESPECIES, ASENTAREN LES BASES DE UNA NOVA IDEA DE LA NATURA.

• I NO ES FINS AL SEGLE XX QUAN ENS ADONEM DE LA DESTRUCIÓ DE LA NATURA. EN EIXE MOMET ENS DONEM COMTE DE LA CRISIS AMBIENTAL I QUAN L'HOME JA COMPREN LA NATURA, PERÒ NO TROBEM LA SOLUCIÒ. I UNA PART DE LA GENT TORNA A L'ANIMISME.